DEPANA vol deixar constància del seu més sentit condol per la terrible pèrdua de dos agents forestals aquest cap de setmana a Lleida, caiguts a sang freda sota l’escopeta d’un caçador. Aquest indigne, brutal i execrable crim ens causa un enorme dolor que volem compartir amb la ciutadania i traslladar respectuosament a les seves famílies. Des d’aquestes línies oferim el nostre sincer suport al Cos d’agents rurals i ens posem a la seva disposició per a qualsevol contribució que podem fer des de la nostra Associació per evitar que barbaritats com aquesta no tornin mai més a produir-se.

No podem restar indiferents a la important tasca dels agents rurals, duta a terme amb pocs mitjans i menys reconeixement des de fa massa anys. Certament, un col·lectiu d’un alt nivell tècnic i un grau de professionalitat encomiable que en general no ha rebut mai la consideració que mereix, tant per part dels seus propis responsables directes com de la ciutadania. Difícilment pot haver-hi cap altra resposta al presumpte assassinat de Xavier Ribes i David Iglesias que no passi per una posta en valor de la irreemplaçable feina dels agents forestals en la salvaguarda de la natura de Catalunya. No podrem treballar en defensa de la seva dedicació si no contemplem i recolzem de forma sistemàtica la seva contribució clau cap a una societat ambientalment més justa: protecció de la fauna, inspecció cinegètica, prevenció i extinció d’incendis forestals, control de les infraccions urbanístiques en SNU, etc.

Tenint en compte que no és aquest moment per tractar el tema profundament, tampoc no es pot deixar passar de llarg una breu reflexió sobre la caça i com aquesta es practica a casa nostra. Cal emplaçar a tots els col·lectius concernits a fer una composició de lloc seriosa que eviti nous incidents com aquest, per excepcional que sigui. No es pot oblidar per tal que no es repeteixi. L’autogestió i autonomia de la caça que s’ha anat imposant als darrers anys segueix demanant una ponderació més equànime per part de la Generalitat. Fins ara, aquesta s’ha mostrat molt poc procliu a plantejaments més conservacionistes. Només a tall d’exemple, el Consell de caça de Catalunya (màxim òrgan consultiu de participació de la Generalitat en la matèria) compte amb aproximadament 39 membres. D’aquests tan sols un (representat per DEPANA) defensa en exclusiva postulats d’aquest tipus en un clamorós desequilibri, tenint en compte que el sector cinegètic en té sobre una quinzena. Són aspectes que algun dia s’han d’abordar i que no es poden ajornar indefinidament.