Com a resutat d’aquest seguiment s’han obtingut fotografies i vídeos de gran qualitat, que permeten contemplar els exemplars d’ós bru en el seu hàbitat natural. Podeu veure el vídeo clicant aquí.

Són dos óssos subadults, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat. Probablement es tracti dels óssos Nhèu (vol dir “neu” en aranès) i Noisette (vol dir avellana en francès, es pronuncia “nuaset”). L’origen dels noms ve de les escoles pirinenques. “Nhèu” va ser el nom proposat per l’escola de Vielha en el marc de la campanya d’educació ambiental “PIRINEU VIU” de DEPANA. El nom de “Noisette” va ser proposat per les escoles del Pirineu francès.
Aquests óssos van néixer a les muntanyes de Bossòst (Val d’Aran) al gener del 2009 i, com és normal en l’espècie, aquesta primavera s‘han emancipat de la seva mare, una vegada aquesta va entrar en zel al mes de maig. Els dos germans romandran junts un any més aproximadament, fins a la seva separació definitiva.

La confirmació definitiva de la identitat dels óssos es coneixerà quan es tinguin els resultats de l’ADN dels rastres recollits pels guardes del Conselh Generau d’Aran, a qui DEPANA ha mantingut informats en tot moment dels moviments dels óssos i a qui agraïm la seva col•laboració, entrega  i professionalitat.

Les fotografies i vídeos han estat enregistrats vora d’un lloc de forta afluència turística a la Val d’Aran i, per evitar interferir en una època sensible del seu cicle vital (moment d’independitzar-se de la mare), no han estat fetes públiques fins que els óssos han abandonat el paratge.

En l’actualitat hi ha molt poques imatges d’aquests animals captades en llibertat als Pirineus, i d’aquí la seva importància. DEPANA vol destacar la total normalitat i pacífica coexistència entre óssos i persones. Els óssos han mantingut la distància i discreció davant la presència humana, com quan un matí es van concentrar uns cinquanta turistes a la zona mentre un ós pasturava tranquil•lament uns cinc-cents metres per sobre d’ells. Els ramats han pujats als prats d’estiu aquestes setmanes sense incidències.

Durant aquest temps els óssos han estat menjant herba i plantes tendres com és habitual en aquesta estació. Cal recordar que el 75% de la seva dieta és d’origen vegetal. També s’ha observat els óssos esporàdicament fent forats buscant insectes, bàsicament formigues,  per alimentar-se.

El seguiment s’ha fet a una distància suficient amb prismàtics i telescopis, i les imatges han estat obtingudes amb un potent teleobjectiu amb la finalitat de no molestar el més mínim els animals. Aquests s’han mogut entre els 1600 i els 2000 metres d’alçada en un zona que alterna prats i boscos.

L’aspecte dels óssos s’ha verificat com a molt bo i saludable, demostrant la bona qualitat de l’hàbitat pirinenc i la viabilitat de l’espècie en aquesta serralada. Recordem que l’ós va ser re introduït al Pirineu per reforçar la llavors feble població autòctona (amb només 5 exemplars en aquell moment). Encara avui sobreviuen 2 o 3 exemplars originaris pirinencs.

DEPANA considera que el pitjor enemic de l’ós és el seu desconeixement i una de les seves  tasques prioritàries és la difusió d’informació sobre els plantígrads. La difusió d’aquestes imatges s’emmarca en aquesta estratègia.
S’adjunten tres imatges d’aquests óssos a Baixa Resolució captades pel fotògraf professional Oriol Alamany (DEPANA). En cas de desitjar rebre alguna imatge a Alta Resolució per a la seva publicació, cal contactar amb l’Oriol Alamany al telèfon 93 300 82 28 o al mail [email protected]